En tot viatge,
sempre hi ha un punt d'enyorança.
Una taca de molsa
creixcuda al tronc
d'un om sec
que la força d'un barranc
sembrà de soledats.
Una horta entapissada
de rosada blanca
un mati gèlid,
junt la voràgine
d'un irrespectuós progrés.
Unes muntanyes blaves
sense camins ni amagatalls
que els núvols de vegades
cobreixen de cotó i altres,
la pluja neteja amb avarícia....
No hay comentarios:
Publicar un comentario