TU

Quan somnie, 

la corba dels teus ulls 

crea un balcó 

on podria asomar-me

hores senceres. 

Les pestanyes, 

com bosc ple d'ombres i deures 

m'indiquen el nord 

en el traçat que cada parpelleig 

pega sobre el meu somriure. 

Sols quan somnie. 

Aleshores,
m'envolte de boires 

perfumades de verbena 

on tu camines, 

mocador en coll 

i ànima distreta, 

buscant una eixida

d'aquest llaberint d'enderrocs 

deixat als meus peus, 

pel teu adéu, 

i la nostàlgia més extrema.