Ahir duguí els meus versos a reviure records
pels carrers d'una ciutat que tot ho devora.
Una visita curta, si jo encara tinguera veu de poeta.
Ara, sols mire.
Poc queda d'aquella altra Madinat al-Turab
alçada als meus voltants en un altre segle.
Sols els ferros d'una marquesina abandonada.
Un parany de llibertat del que tornava cap al sud,
sempre al sud,
per una senda dibuixada al meu cap, a mà alçada.
L'ombra d'una llibreria que ara és farmacia.
Una boca de carrer marcada per palmeres.
La finca roja.
L'estació del tren.
En el viatge, retrobar una horta enfarinada de progrés.
I derruida.
Això fou ahir la ciutat per a mi.
Records als que donaria veu,
si encara tinguera ànima de poeta.
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario