Ahir.
Al meu poble la força de l'aigua arrancà passarel·les i ponts dels seus arrels.
Els meus també tremolaren.
La fúria de les ones entrà a peu pla a casa meua sense ser convidada.
La seua gelor ha embrutat un món en calma.
Fràgil, sí.
Però tan meu que quan m'acaronava em regalava la calma.
Ara el barranc dorm.
Al seu llit prompte lluirà l'hivern.
Als meus racons tinc mesclats massa records i massa fang.
Amargs fruits d'una lluita dibuixada sobre el silenci d'una nit massa llarga.
És cert.
La deriva de l'aigua mai oblida el seu camí.
Octubre.
29.
2024.
Dimarts.
Picanya.
Horta Sud.