Amor,
no escriure't és un perill.
La inquietud em ronda
massa vegades l'ànima,
llenç insostenible
caient fil a fil
des de l'inici dels temps.
No escriure't és l'abisme.
La negació de la pròpia ànsia.
L'enderroc alçat
contra els seus orígens.
Un compte enrere dient prou
a la vida. Un sospir sense ressò
que afalague els llavis
de qui et pronuncia.
No escriure't seria el caos.
La glaciació. La nit.
Un trau obert en l'espessor
de l'única gota de tinta matissada
en l'últim tinter de la Terra,
escàs per a invocar el poder
d'un vers encara no dit,
que ens parlaria de conquesta.
No escriure't serà la derrota.
Un engany on sols puc ser ona
travessant eixe llit d'aigües fosques
adormit en les rodalies
de la por, que cobra un import
injust davant aquest voler trastocat
de somnis, si només preparàrem
els llavis per a la immediatesa,
sense assaborir la quimera
en l'alè caduc que ens vorejarà, l'estima.
Em deixes bocabadat de nou Paqui. Em maravilla cóm escrius.
ResponderEliminarGràcies, Salva.
ResponderEliminar